Ellí se caltién, musgu y meditabundu na
puerta’l mercáu dende bien ceo, pente los demás veceros; repitiendo les hores,
esbariando les díes y atropando bien d’años y tristura. Naide repara nél, esceuto
dalgún nuevu que ri por culpa de que va en camiseta cotón. De la que dan les
nueve y abren, se dirixe a onde les lleches y entruga al encargáu per una de soya
que cuasi nunca atopa. Dempués de mercar lu necesario pa dixerir la xornada,
cola del hiper escondiéndose perbaxu los árboles camín de casa. Pela
tardiquina, cuando’l sol valta pel finxu’l cielu, sal a caleyar les repunantes
cais de la contorna. Abultaríense toes hermanes de la qu’hai tiempu aquel coche
llevárase pa siempres a la so muyer nel pasu cebra, dexándo-y ensembre
esfardanada la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario