El rayu qu’anecia
...Vas posar na figar de la mio era:
pelos arrecendores de les flores
esnalará la to alma truebanera
d'anxelicales ceres y llabores.
P’allugar al arrullu de les rexes
de dellos namoraos llabradores.
A allegrar la solombra de les ceyes,
la to sangre acompaña a cada llau
dixebra la to moza y les abeyes.
El to corazón nidiu yá frañáu,
glaya a un campu de peres burbuyoses
la mio afanosa voz de namoráu.
A les alaes almes de les roses
de la peral de nata, torna al ñeru,
que tenemos falar de munches coses,
compañeru del alma, compañeru.