Fartu yá de tar fartu
yá me cansé
d’entrugar neciu al
mundiu por qué y por qué.
La rosa de los
vientos va agabitar
y dende agora vais
veme namái suañar,
pente'l cielu y la
mar
marafundiar.
Como una sierpe de
blima y de papel,
nalaré tres la ñube
pa se−yos fiel:
a los montes,
regatos, al sol ya'l mar.
A ellos que
m'enseñaron a esmigayar.
Soi palombu torcaz
ya un bon rapaz.
Nun me siento foriatu
en nengún llugar,
onde haya llume y sidra tengo'l mio llar.
Y pa nun escaeceme de
lo que fui
la mio patria y la
gaita les llevo en mi,
dambes les acarreto
sobro la piel,
nunca’l fardel.
Nun llarimes en
cuenta vaya a quedar,
dístime’l gran ciñu
que tu sabes dar.
la solombra que na
tarde da una paré
y l’oruxu qu'a esgaya
echástime, ne.
Que más pue ofrecer
una muyer.
Ye mui guapu partir
ensin dicir adiós.
Bien sele la mirada,
cruciar los dos.
Si daveres me
busques, m’atoparás,
ye abegosu'l camín
p’agüeyar p’atrás.
Que más da, que más
da,
pequí o allá.