Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

domingo, 17 de marzo de 2024

LA DANZA



Vamos a armar una danza,
baillen el nuevu y el vieyu,
el que quiera baxar panza,
el meirazu y el redrueyu.
¡Qué viva Grau,
qué Grau viva!
¡Qué viva Grau,
per tola vida!
Danza allegre de San Xuan,
saluden los sos cantares
a los que vienen y van
per estos guapos llugares.
Andái mozos a baillar,
nun tengáis peles paredes
y el que quiera cortexar
nun vaya triando dedes.
¡Vaya moces tan prestoses!,
¡qué melgueros, los claveles!
Elles son como les roses,
de la color de frixueles.
Un día San Xuan nací,
cuando espoxiguen les flores,
que les traigo para ti,
Xuanina de mios amores.
Perriba yá vien lloviendo,
perbaxo yá anda tonando,
magar que ta escureciendo,
siguen los mozos danzando.
Equí, na nueche San Xuan,
voi coyer la flor del agua,
nun la ufriende otru manguán
a aquella que por min nagua.
Yá ta la fonte enramada,
la fonte enramada queda,
de flores viste la estrada
y les mocines, de seda.
Cola neña del mio llau,
voi davos la despidida:
¡Viva la villa de Grau,
cola foguera prendida!
La mio morena
que nun m’aguarde
nin pase pena,
que vengo tarde.
Neña asturiana:
gracia y saleru,
la más galana
del mundiu enteru.
La mio rosina,
la más garbosa,
na Moratina,
la meyor rosa.
¡Qué viva Grau,
qué Grau viva!
¡Qué viva Grau,
per tola vida!