Fino de tornar a la nuesa realidá virtual dende’l Kepler-186f, onde
pasara unos díes, a traviés d’un furacu de cocu. Nun vayáis cavilgar que pa los
humanos ello seya tan abegosu pola mor de que pa munchos treslladase o portase
como un guxán ye bramente cenciellu. Foi’l casu que los keplerinos andaben
camentando que delles besties asesinaren a dos periodistes españoles que
denunciaben a otres besties de la mesma triba que coles mesmes mataben a otros
inocentes animales terrícoles nel África africana. Ablúca−yos a estos planetarios foranos que
los que cunten na nuesa tierra que son más civilizaos seyan los más burros y los
más inorantes, cuidao que nun son nin siquier a considerar l’elemental drechu a
la vida que tamién tienen los nuesos vecinos más febles.
Poesíes, cuentos y rellatos curtios n’asturianu qu’asoleyo davezu sofitando la nuesa llingua.
Lluis de Turiellos
miércoles, 28 de abril de 2021
Cróniques del Kepler
martes, 6 de abril de 2021
Un país
Sé d’un país au la
casería valta,
sé d’un país au
tamién cayera l’horru,
sé d’un país onde yá’l
paisanu falta,
sé d’un país qu’arriquez
al más ceporru.
Aquel reinu onde
reina la desidia,
un principáu que
perdiera los principios,
un paraísu al qu’empuerquen
la piel nidia
ya escaecen los pabardos
nos sos ripios.
Ellí onde amburen montes y animales,
onde remanez pa siempres el cartuchu
sobro vallines con centros comerciales
que foron camudando
en borrafa’l cuchu.
Onde’l fumu foi
algamando a la nublina
pente’l que’l foriatu
escapa col nuesu oru,
quien terrén, ríu y
regatu contamina,
mientres que l'aldeanu se−y abulta xoru.
Au coles variantes tómennos el pelo
ya una llingua
milenaria nun esiste,
mentanto que t’afalaguen:
Lelo, lelo…,
los páxaros que
mazcayen tol alpiste.
Esi país qu’hai
cuantayá que desanicia,
un país nel que se merca’l
so silenciu,
un país nel qu’espoxiga
l’avaricia
y el xacíu va
eslliendo nel vertenciu.
lunes, 5 de abril de 2021
El fíu de Xuacu
Hai bien de paisanos a los qu’esto del andanciu nun−yos pintó nada mal. Mesmamente’l mio collaciu Xuacu, que nun ve a la moza dende hai más d’un añu por culpa’l zarru perimetral, tuvo de recién un fíu con ella por teleconferencia. Pa remate, un vecín d’ella (amigu íntimu de dambos) que ye xinete de carreres −según unos− o especialista en monta −según otros−, −yos va a pagar la convidada’l bautizu. ¡Munches felicidaes, Xuacu!