Si te faen perder la calma
y nun yes a dar asuelu,
los enemigos del alma
van torgate dir al cielu.
¿Será verdá?, ¿será trola?,
enantes yera bien ciertu,
güei te dicen que ye bola,
la tema a conceyu abiertu.
Entós too yera pecáu
y güei nin siquiera falta,
o tabes mui atrasáu
o agora tol mundiu valta.
Nun hai bonaventuraos
nin pecaos capitales,
hai más lladronos qu’honraos,
nun condenen los mortales.
De resultes, nada pasa,
si baleren el fardel
o t'ocupen la to casa.
Toma un fervinchu de sel
que l’otru nun va purgar,
nin va dir al purgatoriu,
ni a la cárcel del llugar,
nin va carecer alloriu.
Daquella, la cosa cierta
–somorguiada ente’l fustaxe–,
dexabes la puerta abierta,
ayén al llibertinaxe.
Estremando nos estremos,
cabruñando pelos cabos,
enxamás aselaremos
y vamos siguir esclavos.