Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

lunes, 2 de agosto de 2010

A LA GUETA'L CIELU


A la gueta’l cielu,
Carriquín de Dios;
ellí va’l mio güelu
curiando de nós.

Cucando no prietu,
Carriquín del Rei,
agüeya’l to nietu;
rellumu, prendéi.

El rayu de lluna,
pela nueche escura,
cola cara bruna
y nidia veyura.

A l’Arcu la Vieya,
posáu nel teyáu;
al verde que mueya,
bañando’l segáu.

Lluceru del Alba
canta la tonada;
a la tierra ralba,
al futir, la fada.

Cola xornalera
fasta la seronda,
al campu da-y xera
y semiente abonda.

A la chisba’l norte,
dende la carril
que sal de la corte,
al llau del pretil.

A la gueta’l cielu,
al riscar el día;
el sol torga’l xelu,
retueya la ería.

No hay comentarios:

Publicar un comentario