(Semeya de El Comerciu)
Ye l’Asturies
qu’afuega día a día,
ye l’Asturies que
prenden na calor,
la Capital Mundial de
la Poesía,
la Capital Mundial
del Quemador.
Ye l’Asturies qu’al
otru nun respeta,
qu’ambura monte, viesca
ya animal,
de besties que
camuden d’escoyeta
paraísu n’infiernu
ermu actual.
Esa Asturies que
quier matar al osu,
esa Asturies qu’acaba
col turismu,
esa Asturies qu’amaña
solo noxu,
la Capital Mundial
del Egoísmu.
Esa Asturies que
siempre dicen qu’arde,
l’Asturies que
dirixen unos pocos,
l’Asturies d’una mano
bien cobarde,
d’aquellos
qu’azorronen tar mui llocos.
N’Asturies que
furrulen los amaños,
que por llibrar
culpables garren fama,
repite l’escenariu
tolos años,
la Capital Mundial,
tamién del drama.
No hay comentarios:
Publicar un comentario