Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

lunes, 8 de agosto de 2016

La gata más guapa


La gata más guapa
del nuesu llugar
nin cuerre ni escapa,
que vien a folgar.
Tien los güeyos verdes,
collarín azul,
la cuques, la pierdes,
pol pintu de tul.
Dexáime miagar
nel vuesu llugar.

Marcha la vecina,
-y da por colar,
queda la mixina
sola nel solar.
Cola so tristura,
procura la xida,
pos la creatura
pídenos comida.
Dexáime miagar
nel vuesu llugar.

Si llorar pudiera,
se pondría a llorar,
a la nuesa vera,
algama a fartar.
De nueche cortexa
con un gatu prietu,
que blinca la rexa,
y salta’l respetu.
Dexáime miagar
nel vuesu llugar.

Nun me pongáis frenu,
nun me pongáis galga,
que’l vecín d’esmenu
sotripa la nalga.
Que’l mui burru tien
envís de nozal;
si me queréis bien,
nun me faigáis mal.


No hay comentarios:

Publicar un comentario