Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

jueves, 23 de mayo de 2019

Albores de la mañana


Albores de la mañana
to casa van descubriendo,
desanicia la galbana,
sí aínda sigues dormiendo.

Adiós col mio corazón,
qu’en alma tras de ti cuerro,
al despidime esti son
te diz que de pena muerro.

Tu vas ser el bien de mio vida,
tu serás el bien de mio alma,
el raitán qu’a l'amanecida
cantando sele la murnia ensalma.

Al alborecer se marcha’l tren,
se va’l mio amor, yo me voi con ella,
de la qu’amanez, sábeslu bien,
que nun soi quien a aselar l’arella.

Si tu quies cortexar a les moces d’equí,
has de ser a sentir: tararí, tararí.
Tararí, tarará, tarará, tararí,
si tu quies cortexar a les moces d’equí.

Nun se tría, nun se tría,
a la vera’l ríu Nora,
magar que llegara’l día,
nun vas poder por agora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario