Foi’l casu que conocí a la
direutora d’aquella revista porque gané’l primer premiu del so certame (milagru
pa min). Al dir a cobrar, ufiertóme una seición infantil onde me caltuvi
mientres siete años. Esti qu’asoleyo foi un de los encoples qu’espublizara
naquella dómina. Dempués presénteme al de relatos curtios n’asturianu del Centru.
Ehí, nun pañé nada. El xuráu d’académicos que vieno d’Asturies elixera’l
trabayu d’una maestra venceyada a l’Academia. Nun volví a preséntame a nengún “concursu”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario