Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

martes, 5 de noviembre de 2019

¡MALDITU SEYA!



Aporta la mio boca eses pallabres
sutiles que s’esparden na to vera,
valtarán en lloría y cuando llabres,
 vas sentiles grumar na primavera.

Falará la mio mano de llugares,
de mui bien más allá del finxu’l cielu,
onde entá se caltienen balagares,
onde aínda’l molín aventa’l muelu.

Au vas a debalar allá pel branu,
u vas a requexar pela seronda,
au vas oyer falar esi asturianu
a los que tantos güei lleven la tronda.

Ellí vas escuclar cola to alma,
el burbús d’esa fala soterrada,
que bien al so pesar caltién la calma,
qu’encoplo nel entrín pela rimada.

Malditu seya aquel neciu inorante,
que runfa ensin saber lo que nun sabe,
que namái ye a gusmiar con mal talante
y piesllu restolar baxo la trabe.

El que nun ye a tastiar más que’l dineru,
el que fora a escaecer la pegarata,
que nun ye a esconsoñar dexando’l ñeru
por culpa una bilurdia ruina y fata.



No hay comentarios:

Publicar un comentario