Lluis de Turiellos

Y un poeta orixinal, que ye una categoría a parte que dexa güelga propia nel camín de les lletres, que yá ye abondo. (Munches gracies, Lluis)

viernes, 23 de enero de 2009

¿Vas dexar morrer la nuesa llingua?




Raigañu históricu: Nel sieglu X l'asturianu, deriváu del llatín, falábase na fastera de lo que güei ye Asturies, Ancares, ya'l norte Lleón. Metanes el sieglu XIII, algamare tola faza de Lleón ya'l norte de Zamora. Na fin del XIII, perpasó'l riu Guadiana. Dempués vieno'l procesu de marxinación empobináu pol estáu catellanizador dende'l sieglu XIV fasta'l XIX. De magar esti sieglu entámase un feble resurdimientu lliterariu que namái sedrá un calce braeru nel sieglu XX. Nos años años venti escomenzó una Academia a furrular en Xixón pero nun cuayó. L'añu 1971 entámase una xunta al rodiu la llingua, ya en 1974 con Conceyu Bable de la Llingua Asturiana. Nel añu 1984 danse les primeres clases d'asturianu nes escueles d'Asturies. Nel 1986 créyase la Oficina de Política Llingüística del Principáu d'Asturies. Nel 1994 s'entamaren los estudios de Filoloxía Asturiana na Universidá d'Uviéu.

2 comentarios:

  1. También se habla en Miranda do Douro (Portugal).

    Juan Feito

    ResponderEliminar
  2. Amás de Falase, ¡YE OFICIAL!

    Un candial abrazu Feito,

    Pin

    ResponderEliminar