Ayeri, acolumbré na Primera onde taba
asitiáu'l Ministeriu del Tiempu y güei bien ceo m’averé col envís de desaniciar
pa siempres el pagu les tases de les autovíes de “Campumanguanes” (qu'hai
cuantayá que-yos diben suprimir de bocona en dómina eleutoral) y de
“Adardineru”. Fui cola intención d'enterame si había dalguna puerta pela faza
Grau y si podía trespandar ellí al pasáu más recién pa facer el viaxe de papu.
D’esa miente, tampoco diba esperar al ramu’l furacu’l ferrocarril de Nunca
Acabar y nun m’arriesgaría a quedar soterráu si por culpa dalguna otra nueva
chapuza esbarrumba’l monte. Al llegar, piqué nesa puerta —que taba pesllada—,
pero se conoz qu’a los funcionarios
nun-yos prestaba un res la que se t’armando nel presente, yá que toos ellos se m’abulta
que colaron pa otru tiempu, cuidáu qu’ellí nun había naide; nin siquiera, un
sosecretariu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario