Manolita, Manolita,
¡vaya guapa esa pollina!,
sobro una muria s’afita,
mientres saluda a Alicina.
Ye curiosa y zalamera,
la burrina Manolita,
arriendes de ser melguera,
por asturiana, bendita
Tamién gústame Rayón,
que rebuña de contentu
cuando−y llevo pación,
qu’agradez por bon xumentu.
Mentanto con él m’afayo,
sollerte se pon alerta,
tres de la llinde’l caballu,
tres d’un somier que ye puerta.
Tres d’una puerta o ventana,
ese caballu ensin cincha,
espereza la galbana
y pa que repare, rincha.
La pollina ye asturiana,
estos dos, escurialenses,
pero ente la especie humana,
munchu más burros los censes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario