Na víspora Tolos Santos, s’asitiaben calabaces furacaes en sacando'l megollu, con una vela prendida dientro, nos güertos, nes cruces de caminos y
nes mesmes fasteres de los montes.
Los neños pidíen comida, sobre manera llambionaes, peles
cases.
Dexábase agua n’antoxana pa que les ánimes quitaren la sede,
tamién el fueu encendío nel llar y alimentu sobre la mesa.
Naide s’echaba en xergón del difuntu, nun fuera que l’ánima
del pariente quixera valtase.
Acarretábense platos
colo que más-y prestaba al fináu
p’afitalos sobre la so llosa.
Dempués del amagüestu, dexábase un puñáu de castañes en visu a
que les comieren los que ya morrieron.
Enxamás se barría pa escontra fora del llar pos se creía que
s’aventaba la felicidá y s’atrayería dalguna calamidá, al cavilgar que na
ceniza había povisa de les ánimes que s'allegaben a calecer nel fueu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario