Per onde quiera que vas,
per au te lleve’l destín,
sintieron falar d’Ambás,
esfrutaron con Camín.
Xosé Antón foi indispensable
nel caltener de cantares,
nel remanecer del bable
ya en torgar dellos pelgares.
Ye de bulita’l raigañu,
ye la so voz, ye la danza,
ye la fonte nel secañu,
flor del agua so la ganza.
Ye l’uxu, ye N’Arba y Tuenda,
guarda la so señaldá,
vive en cantu la lleenda,
allegra la soledá.
Ye l’informante del cuentu
rescatáu d’otru informante,
qu’amorrentaba mugrientu
y restalla güei flamante.
Ye la gaceta del buelu:
Llavayos, Castru, L’Oureiru,
panderu que trona’l cielu,
chalgueiru ya aguilandeiru.
Ye’l conxuru de Salcéu,
sofitu de la cultura,
de la llabor, el preséu,
el villancicu del cura.
Ye’l más célebre de Grau,
del tueru ensuchu’l garranchu,
quien estaferia al mio llau,
el sentir de Casa Sanchu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario